L’Atlàntida

Com gos que olora els cantons pixats dels carrers cercant la marca olfativa de la seva presència. Dia rere dia. Així reconeixes la teva pàtria. Ni te n’adones dels petits canvis, però coneixes l’essència, els racons i misteris del teu món. Perquè és teu tot allò que no tens a dins? se pot tenir una pàtria que no coneixes en profunditat?

Per això el meu barri, el meu poble, els meus amics…això és la meva pàtria. Tu ets la meva pàtria.