tot viatjant mirant al cel.
Abr 17th, 2008 por Anselmo Lorenzo
Obrir la finestra i trobar-me amb el cel blau ple d’ocells. Paisatge bucòlic, embadaliment de minuts.
El sol em cega, però molt més la blancor de les teves parets.
Avui passejo per aquella ciutat, mediterrània, blanca i petita, que abans era refugi de mariners i cuna de cançons, sense sortir de casa. El record del cel blau amb duu a ella.
Demà potser obri la finestra i em trobi un dia gris que em portarà a un altre lloc, tot viatjant mirant al cel.